Mutiny in the Bounty

"Justice and decency are carried in the heart of the captain, or they be not aboard. It is for this reason that the Admiralty has always sought
to appoint its officers from the ranks of gentlemen. The court regrets to note that the appointment of Captain William Bligh was, in that respect, a failure."
Mutiny in the Bounty





dilluns, 24 de novembre del 2014

25 de Novembre

Dos anys exactes després que Mas va perdre dotze diputats i que el sobiranisme va guanyar les eleccions al Parlament. El president de la Generalitat, a qui li agraden les metàfores nàutiques i les dates assenyalades (el 9-N era un dia ple de simbolismes), s'ha posat com a límit aquell dia, el 25, per explicar quins són els pròxims passos a seguir. Enfortit per la votació de fa una setmana, Mas vol consumar -almenys- un any més de legislatura amb l'esperança que el govern que surti de les eleccions generals de la tardor del 2015 sigui més flexible i permeti un referèndum legal. Ho haurà de ser si les enquestes es confirmen i el PP perd una majoria absoluta que ara li permetria negociar des de la superioritat numèrica. Prefereixen arriscar-se a perdre-la i que siguin uns altres els que negociïn el que sembla innegociable. O que els suports d'UPiD endurissin encara més la posició. En el joc podria fer-hi també el seu paper el socialisme, que, de la mà d'Iceta, ja s'ha mostrat favorable a un pacte llarg al Parlament, més enllà dels pressupostos. El problema és que, tot i la versemblança del pla, ara enlloc ningú entendria allò amb què més d'un cop s'havia especulat, la sociovergència.
Mas es veu obligat a fer entendre la seva necessitat d'un any més a tot el sobiranisme. No només a les forces polítiques, a qui les reunions de dijous passat van permetre posicionar-se clarament, sinó a tots aquells que des de la societat civil empenyen -convocatòria rere convocatòria- per l'estat propi. La necessitat de mantenir el lideratge davant l'opinió pública internacional, la manera com s'han salvat els obstacles que han anat apareixent pel camí fins ara i la feina que encara quedaria per fer serien els arguments clau per al president. Probablement els que van sortir al carrer el 9-N ho podrien entendre. D'altres també perquè, si no volen aprovar uns pressupostos autonòmics, tampoc deuen voler guanyar unes eleccions autonòmiques.


(publicat a http://www.ccma.cat/324/25-de-novembre/analisi/2551256/ el 17 de novembre)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada