Un pedestal per a la monarquia catalana
Baixant per la Via Laietana caldria que tothom s'aturés un moment davant d'una de les escasses mostres d'admiració dels catalans pel seu passat més antic. L'escultura, sobre un gran pedestal que t'obliga a mirar cap amunt, és digna d'un país orgullós d'aquest passat. Pel seu davant hi passen milions de turistes cada any però a penes li fan cas.
Enlloc no es veu qui és aquest personatge negre, al llom d'un gran cavall. Ni que va fer en la seva vida. Ni quin sentit té tenir aquell monument notable al mig d'una de les vies de Barcelona més concorregudes tot l'any. Segurament, com totes les estàtues de les grans ciutats europees. Però, a Londres, per exemple, no cal recordar qui era Nelson, o París algun dels seus lluïsos, o a Madrid alguns del àustries que hi van viure. Son cultures prou documentades i conegudes per tots els que visiten aquestes grans ciutats.
Però en qualsevol cas, encara que la mirada del turista de qualsevol lloc del món no sigui interpel·lada per la història del país que es visita, la cultura és abastament representada en diversos indrets recordant la importància del seu passat i del seu present.
L'estàtua de Ramon Berenguer III
A Barcelona, el present, almenys el dels últims cent anys, és prou representat als carrers. Miró, Picasso, Dalí, Gaudí, Domènech i Montaner... El que sorprèn és la migradesa de presència del passat més remot. El cas de l'estàtua eqüestre de Ramon Berenguer III a la Via Laietana és una excepció de la poca importància que tots els governs municipals i autonòmics dels últims cent anys, i els catalans en general, han donat al patrimoni històric del país.
Les poques mostres del passat "monàrquic" de Catalunya es limiten a aquesta escultura romàntica dissenyada per Llimona el 1888 i poca cosa més. Hi ha l'escultura de Jaume el Conqueridor a l'entrada de l'ajuntament de Barcelona. També hi ha una escultura invisible, al capdamunt de la façana del col·legi d'advocats dedicada al compilador del usatges, Ramon Berenguer IV. Un altre Ramon Berenguer III també amagat a Montjuïc (per a l'expo del 1929)... i algun record a reis de la casa de Borbó.
El republicanisme atàvic dels catalans ha fet que s'oblidin els fonaments de la pròpia sobirania, d'on sorgeix. Així, Guifré I, el fundador de la dinastia que va governar casi 800 anys els comtats catalans no té cap representació als carrers de la capital del Principat. L'havia tingut, però va desaparèixer amb la guerra del 36, com la de Ramon Berenguer I que també hi havia a tocar de l'Arc de Triomf (que podem veure al següent article). Cap presència rellevant de cap de la quinzena de reis de la Reial Corona o d'algunes de les seves esposes. Cap record de les seves gestes i del seu llegat que ha arribat, a empentes i rodolons, fins a l'actualitat de mans de la Generalitat de Catalunya.
 |
| La desapareguda estàtua de Guifré |
No s'ha fet res en més de cent anys
Les escultures i estàtues que es poden veure de Rafael Casanova, de Roger de Llúria i algun altre patrici del passat son herència de la fira de mostres del 1888, a rebuf de la Renaixença. Pitjor. Fins i tot, la de la Via Laietana no es va instal·lar fins el març de 1950. Però és més. La més gran obra de restauració d'un monument fonamental per entendre la monarquia catalana fins el segle XVI, Poblet, la va pagar el govern espanyol, també als anys 50 del segle passat.
La celebració del Mil·lenari, el 1985, coincidint amb la data en que Almansor va arrasar Barcelona al segle IX, no va comportar una febre per recuperar la memòria dels grans monarques catalans. La Generalitat, només gràcies al aleshores conseller de presidència Miquel Coll i Alentorn, va decidir donar al comte Guifré, al monestir de Ripoll, una sepultura més adequada a qui se li atorga el mite fundacional de Catalunya. Uns anys abans, el 1982, havien fet una instal·lació notable a Sant Feliu de Buixalleu recordant el 900 aniversari de l'assassinat de Ramon Berenguer II. El Cap d'Estopes té aquest recordatori oblidat, recondit, amagat en el polígon industrial de Gaserans.
 |
| Monument a Ramon Berenguer i la dinastia catalana, a S. Feliu de Buixalleu |
Per quan una escultura d'un rei català
Historiadors de tota mena podran donar idees més brillants, però caldria un homenatge a Ramon Berenguer IV i al seu fill Alfons I com a creadors de la Corona d'Aragó, o al compilador de les ordenances reials, Pere III, el Cerimoniós, o a l'últim rei de la dinastia barcelonina, Martí l'Humà... tots ells dignes representants dels valors catalans.
Mira la història de Ramon Berenguer III a Crònica del retorn de Ramon Berenguer a Ripoll