EL RETORN DE RAMON BERENGUER A RIPOLL
Mira aquí el reportatge a 3cat
L'estiu del 1835, aviat farà dos-cents anys,
els ordes liberals i anticlericals coneguts com a "bullangues"
van ocupar Ripoll i van destruir l'antiquíssim monestir impulsat per
l'abat Oliba mil anys abans.
L'oblit va salvar les restes de Ramon Berenguer III, el Gran, i de Guifré I, el Pilós, així com els d'altres nobles també enterrats a Ripoll, com Bernat Tallaferro o Rodolf, fill del Pilós.
 |
| L'actual estàtua de Ramon Berenguer III a la Via Laietana de Barcelona |
Una crònica del regidor barceloní Carreras i Candi, el desembre del 1893, ens recorda com es van salvar els panteons dels monarques que hi estaven enterrats i com van ser restituïts amb la restauració del monestir.
 |
| La desapareguda estàtua de Ramon Berenguer I a Barcelona |
Crònica d'un rescat
Rescatades anys després d'entre les pedres, les despulles dels sobirans van
ser dipositades a Barcelona, les de Ramon Berenguer III, i a
l'arxiu de Ripoll, les de Guifré.
L'arca amb les restes de Ramon Berenguer van estar-se 55 anys en el despatx
de Manuel --primer-- i Francisco --després-- de Bofarull, directors de l'Arxiu
Reial de Barcelona, que aleshores començava a ser conegut com a Arxiu de la
Corona d'Aragó.
En plena efervescència de la Renaixença, el bisbe de Vic, Josep Morgades, i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Francesc Carreras i Candi van organitzar amb tota la pompa el retorn a Ripoll, un cop ja restaurat el monestir, a mitjans del 1893.
El relat de Carreras explica com el bisbe Morgades va demanar al ministre d'Estat, Segismundo Moret, el lliurament del cos del comte per portar-lo a Ripoll i l'ordre de donar honors d'estat al trasllat, durant el mes de març del 1893.
El 9 de maig, el bisbe va anar a l'Arxiu dirigit per Francisco de Bofarull.
L'urna havia estat dipositada des del 1838 sobre un pedestal, on en
aquell moment hi havia un bust del pare, Manuel de Bofarull.
La caixeta de noguera rematada per una corona comtal i la llegenda de "Ramon
Berenguer III, comte", feia temps que era al despatx de l'arxiver, dalt d'un
armariet, d'on el va baixar en presència del bisbe, el regidor Carreras
i un notari.
Va ser Carreras qui va ordir el pla per convèncer l'Ajuntament de
Barcelona per fer el trasllat de les despulles amb tota la pompa que
requerien les restes mortals del sobirà del Principat, amb el vistiplau del
bisbe de Vic.
No li va costar gaire convèncer l'alcalde de Barcelona, Manel Henrich i
Girona. El 16 de maig el ple municipal va acordar acollir les despulles del
sobirà per iniciar de nou el viatge cap a Ripoll, que seria el diumenge
11 de juny.
L'urna va estar-se aquells dies a casa del nebot del bisbe, Antoni Bach, a
la Gran Via de les Corts Catalanes.
 |
| L'urna funerària exposada al Saló de Cent de Barcelona, el juny del 1893 (ACRI/Ateneu Barcelonès) |
L'Ajuntament i els partits de l'època van posar-se d'acord amb la catedral
de Barcelona i amb la capitania general, a través del Ministeri de Guerra,
perquè a les despulles se'ls retés honors reials durant tot el trasllat a
Ripoll, amb el que això comportava de solemnitat i de mobilització de tropes
que es van desplegar durant tot el recorregut.
El dia abans, el dia 10, a l'Ajuntament de Barcelona, l'urna
fúnebre havia estat rebuda amb honors reials,
atorgats per la reina regent Maria Cristina.
L'endemà, un amplíssim desplegament de tropes engalanades, bandes de música, banderins i salves de canons des del castell de Montjuïc van iniciar el trasllat. Després de ser exposades al públic al Saló de Cent, les restes es van traslladar a l'estació del Nord, passant primer per la catedral, on també van ser exposades. A l'estació l'esperaven també tropes i públic, i un tren especialment preparat per a l'ocasió.
El comboi va sortir a les tres de la tarda, direcció Ripoll. Durant tot el recorregut, Sant Andreu, Mollet, Granollers, les Franqueses, Centelles... fins a arribar a Vic a tres quarts de set del vespre, arreu el tren era rebut amb visques a Catalunya, repicons de campanes, responsos i, en definitiva, pel fervor popular i de les autoritats locals, que sortien a saludar la comitiva reial.
 |
| Expectació a Vic en arribar el tren especial amb les restes del monarca (ACRI/Ateneu Barcelonès) |
Després d'un vespre de celebracions i fins passada l'hora de dinar de l'endemà, des de la capital de l'antic comtat d'Osona, el comboi va reprendre el viatge per arribar a Ripoll, cap a les 7 de la tarda del dilluns.
Restitució al panteó reial
L'11 de juliol, amb tota la pompa, el cos de Ramon Berenguer el Gran va tornar a ser enterrat en el monument que encara avui es pot visitar a la dreta presidint el creuer de l'església. El sarcòfag del panteó conserva bona part dels elements romànics originals del segle XII.
 |
| El sepulcre del monarca, al monestir de Ripoll |
Subvencionat per l'orde del Sant Sepulcre, recorden com van cedir al comte de Barcelona tots els drets sobre el regne d'Aragó, atorgats en el testament del rei Alfons el Bataller. Uns drets que també havia obtingut del rei Ramir en la donació que li va fer de tot el regne a Barbastre, el 1137.
 |
| Un dels pocs homenatges de Catalunya a Ramon Berenguer IV (Albert Esteves) |
Pel que fa a les restes de Guifré I, que també van ser salvades d'entre les ruïnes del monestir després de les "bullangues", es van guardar a Ripoll tots aquells anys. En aquell moment no van trobar qui subvencionés la restauració de la tomba i es va construir un sarcòfag més senzill.
Els taüts dels
sobirans es van haver de salvar una altra vegada de la violència el 1936. Aleshores, les dues caixes van ser
ràpidament rescatades dels sepulcres i guardades a l'arxiu de Ripoll fins al
1951.
No va ser fins al
1982, amb la restauració de la democràcia i coincidint amb el mil·lenari del
monestir, que la Generalitat va fer un nou
sarcòfag per a Guifré presidint el creuer esquerre,
basat en elements també del romànic, i situat a tocar del cenotafi de Ramon
Berenguer IV, en un dels monuments més importants del patrimoni nacional del
país.
 |
| El modern sepulcre de Guifré |