MESTRES DE L'ENTREVISTA
Joaquim Maria Puyal
L’entrevista l’entenc com un conjunt d’obligacions i deures. Com a entrevistador i com a entrevistat. Com a entrevistat tinc l’obligació de dir el que penso. Potser no tot el que penso, però partint d’un mínim d’honradesa. Si no sóc honrat, l’entrevistador té el deure d’intentar descobrir-me... i això ens porta a la intenció comunicativa: l’objectiu que hi ha darrera d’una entrevista. No és igual una entrevista a un senyor de 90 anys a qui es vol fer una cosa amable de resum de la vida, que entrevistar al Bárcenas. La intenció comunicativa que hi ha és diferent, com ho és al “Sálvame de Luxe”, i de tot diem que són entrevistes. En caldria fer una taxonomia.
En el imaginari col·lectiu d’aquest país, per a molts, la figura radiofònica més rellevant durant dècades ha estat la de qui fa aquesta afirmació. Hi ha qui podrà dir que n’hi ha hagut de més grans. I s’hi podrien oposar brillants noms dels mitjans audiovisuals que han treballat a Catalunya. Però quan una persona s’associa a una activitat tan intensament com és el cas d’en Joaquim Maria Puyal amb les retransmissions dels partits del Futbol Club Barcelona, de manera que durant dècades personatge i concepte van tan íntimament lligats, es pot ben dir que el professional en qüestió ha transcendit del seu ofici. A més, ningú pot negar la influència que ha exercit en generacions de professionals.
Però citar-lo només per les retransmissions del Barça, que ha fet en català des del 1976, és quedar-se molt curt. Tot i haver sabut abandonar la televisió en el zenit de l’èxit professional a partir del 1994, Joaquim Maria Puyal és també un apassionat del mitjà. Des de “Vostè pregunta” (1976-84), fins a “Un tomb per la vida” (1993-94), la paraula, l’entrevista, han estat sempre un condiment indispensable en els seus programes. I a més: si algun professional en actiu ha reflexionat sobre la comunicació de masses, i el seu germen primari, la comunicació interpersonal, és ell. Doctor en Lingüística, honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, llicenciat en Filologia Romànica i en Ciències de la Informació, i multipremiat periodista radiofònic, que, curiosament, i potser perquè les coneix bé, esquiva tant com pot les entrevistes i defuig la presència mediàtica. Si accedeix a la que li he sol·licitat no és per parlar de les seves entrevistes, de la seva experiència professional, sinó per una qüestió purament acadèmica. Aquest és el pacte.