Aquí, a la nostra, fa mesos que parlem de retallades, de congelacions, d'eros, de crisi en difinitiva. Després de dos mesos complets parlant del mateix tema, els treballadors ja ens hem fet la idea que la culpa és nostra, que no fem prou, que hauriem de produir més, que hauriem de ser més imaginatius, més creatius, més alts i més guapos que el Brad Pitt, tot, i que la crisi, com sempre, l'haurem de pagar els de sempre.
Afortunadament, a última hora quasi, el govern ha reconegut que això de TV3 és com la sanitat, l'ensenyament o els Mossos d'Esquadra. Tothom ho sabia, però ningú s'havia atrevit a dir-ho. La Televisió de Catalunya és tant important pel benestar de la societat com la resta de serveis bàsics. I un servei tant esencial no pot estar sotmès -com la resta, val a dir- a les presions externes que sol patir. Mira si n'és d'important que, fins i tot -en plena democràcia i ple segle XXI- que els nostres veïns del sud no volen que es vegi TV3 a les seves comarques... i aquí, com sempre, fem veure que no passa res, anem a retre pleitessia al president de la "comunidad" hores abans de la reelecció, i aquest ho utilitzarà per demostrar que n'ha tret una nova victòria de la confrontació amb els catalans. Allí es quedaran sense TV3 i aquí seguirem aprimant-la. De vegades la pau té gust de mort.
