Quasi tres anys després de la desfeta de les agències nordamericanes de qualificació que no van saber descobrir (més ben dit, no van voler advertir) de la crisi que se'ns tirava a sobre, amb les hipoteques escombraries -assegurades a l'hora per asseguradores cotitzades a borsa- esparcides per tot el món occidental, i que alimentava unes quantes butxaques especuladores que no en tenien prou amb el que havien guanyat fins aleshores; tres anys després, veiem que la crisi continua oberta i els mercats financers -lluny de demanar explicacions a Leman Brothers, Standar & Poors o Fitch per la seva poca visió- apunten, dia si, dia també, cap a les economies europees.
Semblaria obvi que es tracta d'una campanya interesada en fer desaparèixer l'euro, si no fos que els americans tampoc van tant sobrats. O, com a mínim, això és el que ens volen fer creure, amb reunions entre el president Obama i el partit de l'oposició i els banquers, fent veure que no es posen d'acord, i l'endemà els mercats, en lloc de castigar l'economia nord-americana, ataca l'europea. És tot ben estrany.
