El desastre nuclear de Fukushima ha posat en evidència la fragilitat del món contemporani. Per aquells que defensàvem encara la vigència d'aquest tipus d'energia, ni que fos compatibilitzant-la amb energies renovables alternatives, se'ns han acabat els arguments, especialment aquell de la seguretat amb que estan construides i el seu funcionament.
Si, el risc zero no existeix. Ho sabem de fa temps. Però és clar que podem minimitzar alguns dels riscos de l'era moderna per deixar als nostres descendents un món una mica millor i una mica més segur. I això passa per erradicar aquelles fonts de conflicte. Siguin polítics, socials o -en aquest cas- energètics. És evident que les centrals nuclears són una bomba de rellotgeria que un dia -més tard o molt més tard- acabarà esclatant en les mans de la humanitat. Cadascuna d'elles són objectius, militars, de terroristes, de boixos, de desastres natuals interns o externs. Fukushima -fora de cotrol, com diuen aquests dies totes les informacions- n'és un primer avís molt seriós.
Diran que això no pot passar a la vella Europa, on hi ha 143 reactors nuclears en funcionament. Potser un terratrèmol no, però de desastres naturals i d'accidents n'hi poden haver de moltes característiques. Qui ens pot assegurar que no s'escarderà alguns d'aquests 143 contenidors radioactius en un futur més o menys llunyà? A mi, particularment, ja no em preocupa tant el nombre de víctimes que hi podria haver en un accident o en un desastre natural puntual, com el futur de tota la humanitat en cas d'un cataclisme generat per un accident nuclear.
El risc zero no existeix, en som conscients. Però no és el mateix, el risc d'agafar un tren o un avió, o el d'una torrentada que s'ho emporti tot, ni que sigui el diluvi universal, que el risc de tenir -a més o menys distància, això és poc important, irrellevant, en el cas nuclear- centenars de bombes atòmiques en funcionament arreu del món.
Si. Fins ara em preocupava relativament això de les centrals nuclears, tot i ser conscient del risc que correm. Però ara, nuclears?... mmm, doncs mira, no, gràcies!
