Endavant, això sortirà be

Amb una setmana de marge per pensar, els resultats de les històriques eleccions del 25N no deixen lloc a interpretacions partidistes. Més enllà de la Franja les han fet, és clar. Interesades. Amb aquell deix tan castellà que confon voluntat amb "gallardia", interesos econòmico-polítics amb realitat. I ho han fet amb tot el poder mediàtic de que són capaços i crec que molta gent, allà, s'ho ha cregut. Però quan els resultats són tan aclaparadors, aquesta obsesió en fer pasar bou per bèstia grossa que tenen els poders estatals faria entendrir... Si no fos que és només el preàmbul de l'ofensiva que ens espera si, ni per un moment, dubtem que el que cal és seguir endavant. Endavant. Dos milions de vots sobiranistes en front dels 1'3 milions aproximats de vots que defensen -amb matisos- l'statu quo actual. Aquests són els resultats que han destacat la premsa internacional, i són als que ens hem de seguir si volem ser coherents amb les eleccions amb més participació de Catalunya. El 70 per cent de participació deixa ben clar si la disputa pel dret a decidir interesa o no. La gent va anar a votar per això, i per poca cosa més. Vot de càstig per les retallades? Segur. Qui vulgui valorar aquest resultat pot fer-ho, però serà sempre des d'una òptica política interesada. Dir es poden dir moltes coses, però els números... són els números. I els que ens han deixat aquetes eleccions són molt eloqüents.

La culpa fue del cha-cha-cha...

El rodet popular excusat amb la crisi prepara la seva carrera per aplanar-ho tot. Els pressupostos presentats per Rajoy no enganyen, com el cotó. Ho han rifat tot a la posterior negociació amb els díscols no nacionalista-espanyols. No els agrada a ningú. I no deixant ningú content creuen que ho tenen millor per una negociació innecessària. Amb el PSOE a la trinxera, l'únic negociador suficientment babau per entrar com un toro contra la muleta és el govern d'Artur Mas. Negociaran, i tant. I en la negociació s'introduiran elements imprescindibles pel futur de l'Estat espanyol (rebaixa del sou dels funcionaris?) a canvi de l'habitual xavalla del peix al cove. Resultat, la culpa dels catalans, com sempre.