D'Orwell a "Aixafem el feixisme": els publicistes al servei del govern durant la guerra
Una exposició al Palau Robert recorda la feina que va fer el comissariat de propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil
La publicitat és tan antiga com el comerç, i amb la revolució industrial també es va expandir de manera exponencial. Ja el 1917 la Cambra de Comerç de Barcelona va publicar "La publicidad científica", del professor Pere Prat i Gaballí, que es pot considerar un dels primers compendis de màrqueting, no només català.
A la Barcelona dels anys 30 desenes de grans il·lustradors, fotògrafs i escriptors ja havien posat al servei de la publicitat les seves habilitats. I a les fires de mostres del tombant de segle ja s'havien vist cartells publicitaris de gran qualitat.
No és estrany, doncs, que durant el conflicte bèl·lic del 1936 algú pensés a posar tot aquest bagatge al servei de la República i de la Generalitat.
El seu impulsor va ser el polític i escriptor Jaume Miravitlles, que va convèncer el president Companys de la necessitat de crear un comissariat específicament dedicat a explicar les bondats de la feina del govern, tant al front com a la rereguarda.
Secundat pel fotògraf i publicista Pere Català i Pic, Miravitlles va establir el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, setmanes abans que el govern espanyol creés la Subsecretaria de Propaganda a Madrid.
Ester Boquera, comissària de l'exposició "Aixafem el feixisme", que es pot veure al Palau Robert, explica com va sorgir el comissionat:
"En començar la guerra Barcelona ja era un pol publicitari...
Tot aquest coneixement es posa al servei de la propaganda i per això es crea una institució moderna i visionària com el CPG."
Pere Català va establir un pla de campanya publicitària amb més de mig centenar d'iniciatives, des d'actes populars, projeccions a la via pública o representacions teatrals fins al cinema. De fet, el decret de creació del Comissariat, publicat al Diari Oficial del 5 d'octubre del 1936, preveu també la utilització de la televisió en la difusió dels continguts publicitaris del govern.
A falta de la televisió, que a Espanya no arribaria fins vint anys més tard, el Comissariat va impulsar la productora Laia Films i, per guanyar la batalla de l'opinió pública, la visita de personalitats internacionals que difonguessin arreu del món l'argumentari republicà. Una mostra en són els populars actors nord-americans Errol Flynn i Paul Robeson, escriptors com André Malraux, John Dos Passos o George Orwell, i polítics com Pandit Nehru i Indira Gandhi.
En paral·lel es creen cartells publicitaris i fotografies reivindicatives, com la famosa espardenya trepitjant una creu gammada titulada "Aixafem el feixisme", obra de Català i Pic i que dona nom a l'exposició, que es pot veure a Barcelona fins a la primavera.
Fins i tot van crear una icona pròpia dels republicans catalans. Com la Coca-cola, Freixenet, Cerebrino Mandri o tantes d'altres marques comercials de l'època, el Comissariat tindria la seva pròpia mascota.
La va crear l'escultor Miquel Paredes, que la va presentar un dia a Jaume Miravitlles, sense saber exactament què fer-ne: era la figura d'un infant empunyant una bandera, inspirada en la rondalla dels Tres Tambors.
Es va convertir en una de les grans troballes del Comissariat, que en va fer "gadgets" de tota mena, des de contes il·lustrats per Lola Anglada i traduïts a diversos idiomes, targetes i opuscles, fins a discos amb la cançó. Fins i tot es va poder fer un incipient sondeig d'opinió, per saber les dades de vendes del nino, segons la bandera que onejava. La de més èxit, per cert, la catalana, al davant de la comunista, la republicana i l'anarquista; un 60 per cent de les vendes.
L'exposició "Aixafem el feixisme" analitza l'obra publicitària de la Generalitat republicana i mostra, entre d'altres, un centenar de fotos i 30 cartells, entre els quals els de l'última celebració de l'11 de Setembre abans de la victòria de la dictadura feixista.
El mateix encarregat de la propaganda del dictador, l'escriptor Dionisio Ridruejo, va haver d'admetre, anys després de guanyada la guerra, que "es veu a simple vista que els mitjans de propaganda republicans van ser superiors als nostres i la seva assistència intel·lectual, molt més extensa, valuosa i organitzada".
Publicat originalment a https://www.ccma.cat/324/dorwell-a-aixafem-el-feixisme-els-publicistes-al-servei-del-govern-durant-la-guerra/noticia/3060108/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada