No eren tres, eren sis. PSC, ERC, Iniciativa, Verds, Esquerra Unida i Alternativa (que a més a més està formada per cinc partits diferents). Deixe-m'ho en sis. Sis partits per un sol govern. Els no tan joves recordaran els "pentapartito" italians de les dècades dels 70 i 80. Va caldre una reforma electoral per convertir la democràcia italiana en un instrument de governació. Els especialistes en política romana ja em corregiran si m'equivoco, però crec que no. Doncs si, sent un estat amb tots els seus poders i sistemes d'autoregulació, els "pentapartito" italians van ensorrar una economia com aquella i impedien -dia si, dia també- amb les seves trifulgues que el país anés a més, com no havia de ser un llast per una economia més dèbil com la catalana un govern hexapartit? Com no havia de desagradar a tanta gent que havia de cedir i abdicar de principis. Els representants de milers de votants de sis partits diferents decebien -dia si, dia també- aquells que hi van confiar. Per diverses raons. Tan diverses com les raons de sis partits diferents... Són moltes raons i són molta gent decebuda. Si a tots aquests hi sumem els que, per raons obvies, no sentien cap simpatia pel tripartit (uns perquè havien guanyat i no podien governar, uns altres perquè sent minoritaris estaven a l'altre extrem de l'arc parlamentari, i els altres perquè no creuen en la Catalunya real) la suma de descontents amb el govern que durant 7 anys ha governat la Generalitat podia ser realment espectacular. No és estrany doncs els resultats d'aquest 28 de novembre del 2010. Ara tindrem altres problemes, però com a mínim no serà un dragonkhan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada