Gloria May Josephine Svensson, més coneguda en el món artístic com a Gloria Swanson, era descendent de diversíssimes famílies europees. Tot i nèixer a Chicago, tenia avis i àvies d'Itàlia, Suècia, França... La barreja li deuria donar aquella bellesa especial. Va ser la segona estrella femenina de Hollywood a guanyar un milió de dòlars, als anys 20. Sembla que era un tap de bassa. Una de les seves més grans actuacions va ser fer d'ella mateixa a "Sunset Boulevard" (1950) quan el seu àngel ja havia desaparegut feia molts anys i aquella bellesa que la va fer ser una de les primeres sex-simbol de l'era moderna només es podia reconèixer en els seu ulls, encara vius, que amagaven la força que havia tingut de joveneta, i el rictus de la seva boca -en altre temps seductor i apetitós- s'havia convertit en un referent d'amargor. Quan va rodar "Tonigh or never", el 1931, encara mantenia tot el seu esplendor. Veient aquella pel·lícula, feta fa 80 anys, tot aquell glamour et trasllada a una realitat inexistent. Vívida en el seu moment. Cruenta la batalla que havia de lluitar per mantenir el seu status d'estrella, però ara buida, sense sentit. Veient aquells films antics que no han passat a la història del cinema algú es pot preguntar si tota la vanitat del món serveix d'alguna cosa. La meva, la primera. Aquells films antics et fan veure amb claredat com d'efímer és el temps que passem aquí. Abans ho podien reconèixer en retrats i quadres de la noblesa, des del temps dels sumeris. Però ara és molt pitjor. La gent no mor perquè en aquestes pel·lícules se les veu plenes de vida, com si el temps es congelés per sempre i sempre visquessin en eterna joventut. Com si, sortint de casa, em pogués trobar Gloria Swanson amb el seu somriure seductor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada