Gómez; Vilaseca, Pla, Alsina, Puig; Cercavins, Àlvarez, Huberti; Manteca, Conde i Armengol. Aquest onze no passarà a la història del futbol, però va guanyar un munt de partits, jugaven com un equip i s'ho passaven la mar de bé. Hi havia grans jugadors però el millor no era això. Era que treballaven com un equip. Un grup sense estructures geràrquiques que elaboraven un projecte col·lectiu amb un objectiu social. Eren solidaris en l'esforç i unànimes en la felicitació i en el fracàs. Eren un equip que jugaven per guanyar, però sobretot per passar-ho bé. Com tants i tants equips esportius que hi ha al país. Aquesta essència, que anys després Cruyff definiria amb una simplicitat digna del millor filòsof, està en la base de tot treball en grup : "Sortiu a jugar i a passar-ho bé". Jo, particularment, segueixo aquesta màxima i l'aplico cada dia, surto i vaig a treballar i passar-m'ho bé. Que no a tot arreu és possible, d'acord. Però l'essència és aquesta i els resultats sempre acompanyen. Com surten les coses si no es fan amb un profund gaudi personal?
Avui, trenta anys després de tot, ho diu tothom, anunci o profecia. Està en les escoles de negocis i ja es possa com a exemple d'èxit professional equiparable al de les millors empreses. Les frases de l'alumne més brillant del profeta del gol ja serveixen per fer anuncis i fins i tot, algunes d'elles, s'han convertit en expressions populars.
Ara, tots els estudis empresarials s'han dedicat a demostrar una cosa tant simple com la que va definir Cruyff als anys 90 del segle passat, que impulsa el treball de l'equip, el fa excel·lir, i que es basa en dues premises : sensibilitat social i diàleg. Un recent treball de l'Institut de Tecnologia de Massachussets, publicat a Science, hi afegeix un tercer element : la presència majoritària de dones en l'equip. Jo diria la presència de sensibilitat femenina. Tot plegat per demostrar que el lideratge compartit (com en el futbol) redunda en la intel·ligència col·lectiva. Una intel·ligència que Guardiola ha aconseguit que es comenci a exportar a les principals empreses del país, com a mínim, en teoria. Ara veurem la pràctica com va.
A veure si aquesta empresa algun dia és l'estat espanyol i comença a veure-hi una mica més clar, que de moment sols veuen la boira i diuen que és culpa dels altres, que bufem cap enllà.
ResponElimina