Els benaurats que heu arribat a aquesta pàgina us haurà intrigat el títol, o no... simplement haureu passat per aquí i haureu vist un estrany epígraf al que no li heu atorgat ni dos segons del vostre valuós temps i pensareu que, lluny d'intrigar-vos, us genera un cert rebuig al no poder descodificar a la primera, cosa que els comunicadors estem obligats a fer; és a dir, ser clars a l'hora d'explicar el que passa. Però resulta que l'escopi és un dels recursos que l'home (perdó, i la dona...) acostuma a utilitzar amb més freqüència per analitzar la realitat que l'envolta, tot i que -molt sovint- enganya. No fa com el cotó. Sempre és necessari recòrrer a un segon o tercer skopéō per comprovar la versemblança de les coses o de les idees. Es tracta, doncs, ja ho haureu intuït, d'un sufix grec que utilitzem sovint per indicar si utilitzem una lent gran o petita -segons el cas- per mirar les coses.
Avui dia, n'hi ha de moltes menes. Tant de "macro" com de "micro" escopis. N'hi ha d'òptics -fotònics o no-, acústics, electrònics, digitals, analògics... tots fan el mateix servei. Ens ajuden a veure allà on l'ull nu no arriba, sigui per la petitesa o per l'enormitat de la cosa observada. També serveix, metafòricament, per observar des d'un altre punt de vista, el propi. La mirada personal de les coses. Que no vol dir que sigui millor ni pitjor -com diu l'oracle- ni que sigui veritat o mentida (necessitariem un altre escrit per explicar això), blanc o negre... només en el matís podem trobar l'autèntica mirada que ens albira la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada