Una Catalunya en llibertat (2)

     Un altre ítem recurrent d'aquells que no els importa que la cultura i la llengua pròpies del país acabin finiquitant per inanició és la política lingüística. S'omplen la boca novament reclamant llibertinatge social en els usos de qui vulgui amb l'excusa del be suprem de la llibertat. Voldria saber quantes lleis han aprovat amb els seus vots en què, d'una manera o altra, es limita la llibertat dels ciutadans. O no es defensa la democràcia possant límits també a la llibertat? Els mateixos que critiquen la defensa del català, feien l'onada a les politiques de "lluita contra el terror" de G.W.Bush, que retallaven amb certa obscenitat les llibertats dels ciutadans. O no han donat suport a la prohibició del burka allà on ha convingut? Caldria veure dels centenars de lleis aprovades al Congrés espanyol, quantes prohibeixen hàbits que han quedat obsolets, o que es consideren nocius per la societat.
     O per activa, quantes lleis estatals obliguen a etiquetar en castellà? ( ja us ho dic :120!, si, si, 120 lleis!!! segons l'Agència Catalana del Consum, i ningú es queixa)
     O per passiva. Quantes lleis s'han aprovat defensant usos i persones que, d'altra manera, quedarien en la marginalitat. Fins i tot la llibertat d'expresió està limitada per altres drets també reconeguts en les lleis (la pròpia imatge o l'insult són dues de les fronteres que no es poden traspassar). I no és un insult -a la intel·ligència, al menys- dir que la llengua castellana està perseguida al nostre país? Dir que Catalunya ha estat i és bilingüe, quan només ho són els catalanoparlants? (També caldria veure des de quan és bilingüe, perquè fins a principis del segle XX només el parlaven els funcionaris, el castellà) Dir que es multa per retolar en castellà? (això, directament, es mentida, clar).
     El seguent pas serà anar a Andorra a denunciar que el govern promociona entre els comerciants l'us de la llengua pròpia del Principat i que donarà cursos als dependents perquè l'aprenguin, i diran que es limita la llibertat dels treballadors per obligar-los a parlar en català. Es tracta de llibertat la campanya contra la unitat de la llengua -ja històrica a València- que han encetat a les Illes? (Que dirien si Veneçuela, Equador o Bolívia iniciessin un procés de secessió lingüística com el que impulsen aquí, amb l'excusa que, enlloc d'aparcament, ells diuen "parqueo", "agarrar" per "cojer", el "vos" per "tu" i un munt de conjugacions verbals que es fan diferent, entre d'altres modismes propis de sudamèrica, que diria el nobel Vargas Llosa?) Perquè no defensen també l'oficialitat de l'àrab a Ceuta i Melilla, on la meitat dels habitants l'utilitzen? O l'alemany a les Illes. No sé que els passa que quan parlen del nostre idioma pateixen un procés d'anideació que els impedeix ser seriosos.
     Els intel·lectuals haurien de començar a posar remei a aquest argumentari llibertari que tenen alguns polítics quan parlen del català.