És curiós com alguns partits s'omplen, dia si, dia també, la boca amb la paraula llibertat. I la utilitzen sense vergonya per contraposar-la a les polítiques que, des del Parlament de Catalunya, s'han aprovat per la majoria democràtica dels representants del poble de Catalunya elegits en llibertat. Per ells, la prohibició dels toros és una mostra d'aquesta manca de llibertat, per exemple. De fet, però, no els preocupa la prohibició o no dels toros, perquè molts no hi han anat mai als toros i fins i tot reconeixen que no els interesa gaire i -en el summum de la manipulació intel·lectual- asseguren que defensen els drets del animals. I per reblar-ho asseguren que els catalans representats al Parlament els han prohibit per una estratègia purament nacionalista... ai las!!! I doncs, i quin és el motiu que porta a aquests partits polítics a defensar la llibertat dels toreros, si no és per motius merament identitaris? Perquè han posat el crit al cel? No diu que defensen els animals? Perquè han promogut mocions identitàries al Senat espanyol, si no és purament per defensar un simbol de l'espanyolitat patriotera més demodé???
I que consti, jo de petit volia ser torero! I sempre he trobat un nosequé estètic, de coreografia, de convinació de colors, de litúrgia tauròfila, de certa emoció i espant davant una bèstia de 500 quilos. Els toros, com a espectacle, es morien ja fa anys. No calia que el Parlament els clavés l'estocada. I quan vulgui, me'ls miraré pel C+, que és molt millor que anar a plaça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada